A les acaballes de l’any, al voltant d’una taula del petit bar Katowice, a la ciutat argentina d’Ushuaia, s’hi troben diferents personatges arribats d’arreu del món. L’escriptor, convertit en viatger, relata els esdeveniments que succeeixen als diversos exiliats ancorats a la fi del món. Un burgés parisenc que fuig de la seva acomodada família, un anglès que s’allunya d’un horror familiar, un jove mexicà estudiant de química, un xilè circumspecte i silenciós, el propi escriptor, que sembla immers en una cerca amb motius poc clars i, finalment, una polonesa, la propietària del bar.
Prop d’aquesta geografia de frontera física i també personal, cadascun desgranarà la seva pròpia història elaborant un trencaclosques que acaba formant un tapís preciós on tots els elements s’entrellacen al voltant de dos temes recurrents: la cerca de la identitat i el mite de la frontera.

Intents d’establir relacions, tant depravades com sublims, al llarg de diferents etapes de la vida, tot narrat amb cruesa, miratge romàntic, sarcasme i una tendresa sorprenent.
Històries enginyoses i dolces, burlesques i corprenedores; aquestes faules realistes sobre dones que cerquen l’amor són els contes amb els quals l’autora, que ha estat comparada amb Txékhov, Tolstoi, Beckett i Poe, demostra per què és l’única autora russa en actiu indiscutiblement canònica.

Als afores d'un poble fronterer d'Hongria un nen d'onze anys tremola de fred. I de gana. La seva família està estigmatitzada i marginada per culpa d'un passat del qual no es pot parlar. Ell s'evadeix de l'ambient opressiu que l'envolta gràcies al seu interès pels nombres primers. La mirada transparent de l'infant reconstrueix la història d'aquesta família i la de l'Hongria de mitjan segle XX, sacsejada pels traumes de la Segona Guerra Mundial, la fam, les col·lectivitzacions de terres i el retorn dels supervivents dels gulags.
Narrada amb cruesa, la novel·la ens confronta amb el patiment dels que viuen exclosos de la societat, atrapats ens una situació desesperada. Els desposseïts són aquells que no tenen res, a qui se'ls nega fins i tot la dignitat.

Memòria del buit ens explica la llegenda del despietat Samuele Stocchino, el tigre d’Ogliastra, el bandit més buscat de Sardenya. Després de tornar de la Primera Guerra Mundial convertit en heroi, la venjança contra aquells que l’hi han pres tot el porta a transformar-se en un assassí fugitiu. Però en Samuele també estima: protegeix la seva família de l’amenaça dels cacics locals i està enamorat de la Mariangela.
La novel·la ens explica les gestes d’aquest bandit endinsant-nos en la realitat fugissera de les narracions orals. Amb una escriptura delicada, Fois ens proposa un viatge al cor de Sardenya regalant-nos descripcions extraordinàries de l’entorn i de la condició humana en aquesta preciosa
faula mediterrània.

través de personatges fugaços i d’imatges senzilles que condensen grans emocions en petits
gestos, aquest recull de contes retrata la infinitat de relacions a què ens condueix l’amor. L’estima,
el dolor, les renúncies implícites, els oblits o les pèrdues es relacionen íntimament en uns textos en què els protagonistes s’enfronten de manera quasi imperceptible amb l’exterior mentre proven d’oblidar els somnis, els desitjos laborals i sexuals i, fins i tot, el dret a enfadar-se.
Un calidoscopi proper i empàtic que ens aproxima de manera natural als sentiments que maquillem per por d’alterar el curs de les nostres vides. Anatomia de les distàncies curtes és un paisatge lúcid i emocional reblert dels silencis que protegim.

Assegut en una taula d’un cafè de Lahore, Pakistan, el jove Changez narra la seva vida a un ciutadà nord-americà que acaba de conèixer: estudiant brillant, jove promesa d’una multinacional i
amant de l’elegant Erika, Changez representava el somni de l’immigrant nord-americà fins que
l’atemptat de l’11 de setembre sacseja la seva vida: la desconfiança i el racisme creixent faran que
Changez comenci a sentir-se expulsat de la vida occidental i l’arrossegaran a una profunda reflexió sobre l’encaix entre les seves arrels i el món on viu.
A través d’un monòleg captivador i vertiginós, el jove exposarà les claus que expliquen la fractura
actual entre orient i occident. L’integrista reticent és un terratrèmol literari decidit a radiografiar el
món on vivim.

La confessió de la lleona ens transporta a l’enigmàtic Kulumani, un poble aïllat de Moçambic, on les tradicions i creences ancestrals es veuen amenaçades des que una lleona fantasmagòrica ha començat a matar les dones que hi viuen. Escrit en un llenguatge poderós i captivador, el relat entrellaça les veus de l’Arcàngel, el caçador encarregat d’abatre la lleona en una persecució que es convertirà en mirall de les misèries humanes, i de la seva antiga amant, la Mariamar, confinada a casa després de la mort de la seva germana petita.
Mia Couto ens ofereix una dansa rabiosa i apassionant que clama contra l’opressió a les dones, una novel·la que combina realitat i superstició en una història Evocadora i insòlita.

L'Eva té la seva primera entrevista després d'una llarga temporada sense oportunitats. Decidida a aconseguir la feina, desplega el seu currículum, farcit d'experiències efímeres i radicalment heterodoxes. Resseguint-les traçarà un mapa de punts de la seva personalitat, marcada per una tossuderia incombustible i una visió curiosa del món que l'envolta, i convertirà el que havia de ser una entrevista formal en una conversa fluïda i desacomplexada.
Amb un estil atrevit i precís Mar Bosch ens ofereix un text que beu de l'herència de Pere Calders, on la realitat i l'imaginari esdevenen còmplices. Les generacions espontànies és una nouvelle hilarant sobre un ésser que supera àgilment els embats de la vida com una supervivent de primer ordre. Una crònica insòlita i esbojarrada, extensible a una generació desesperada i flexible, que esdevé un decàleg d'estratègies per subsistir mentre perseguim la idea d'una vida convencional.

La Caitlin és una nena de dotze anys amant dels peixos que viu amb la seva mare en un suburbi de Seattle. Cada tarda, després de l’escola, visita l’aquari de la ciutat, endinsant-se en un món íntim que l’allibera. Quan un dia comença a compartir la seva afició amb un home gran provoca, sense voler-ho, un tifó emocional i incontenible que l’arrossegarà violentament cap a un passat familiar desconegut.
Amb aquesta novel·la apassionant i elèctrica Vann ens regala una nova mostra del seu extraordinari talent literari. Brillant i amb un punt d’esperança, L’aquari és un relat enèrgic sobre una nena valenta i única que ens ensenya que el dolor més profund pot ser l’origen d’una nova existència.

Aquesta antologia recull les millors peces breus de David Foster Wallace, reunides per primera vegada en un únic llibre a partir de la tria que n’ha fet l’escriptor Vicenç Pagès Jordà. Els relats, hipnòtics i pertorbadors, retraten la coherència increïble, la normalitat insòlita, l’absurditat hilarant i l’estranyesa familiar, i donen una mostra molt representativa de l’habilitat i la multiplicitat de recursos amb què Foster Wallace va radiografiar el nostre temps i bona part de les seves obsessions, alhora que revelen una mirada lúcida, irònica i inclement sobre la realitat i les relacions humanes.
La seva lectura ens permet acompanyar l’autor en un descens vertiginós als indrets més ocults de l’ànima, armats amb l’humor càustic i la ironia mordaç d’aquesta veu inconfusible de la literatura contemporània.